Mirades

 Contemplant la posta de sol vora al mar...  "En aquest lloc pot aturar-se el temps i el vent seria l'únic morador de tanta llum que potser els déus envegen." del poema Cala Mesquida de Miquel Martí i Pol

La primera lluna plena d'aquesta tardor es pon i els bonics núvols acolorits de l'alba l'acompanyen i omplen el cel de pinzellades de rosa i malva... moments màgics!

Els dies s'escurcen, ens endinsem a la tardor, les fulles comencen a canviar de color i a caure dels arbres, ben aviat veurem una bonica explosió de colors...  LES FULLES  de Joana Raspall Diuen coses secretes a la terra ombrejada   i mulla la finestra A les soques humides, a l'ardent nuvolada A l'ocell que reposa fatigat del seu vol És el vent qui les dora? És el sol qui les mou?  Ballen danses estranyes cap a cap de la branca La més vella es desprèn i del ball queda franca; Pot rodar per la terra rondinant tant com vol. És el vent qui les dora?  És el sol qui les mou?  Cada dia fan festa de blau cel, de rosada, de llisquents tremolors de la pluja perlada del mosquit rondinaire i del feixuc cargol. És el vent qui les dora? És el sol qui les mou? 

Les papallones ens alegren la vista amb els seus colors, formes originals i les seves coreografies quan volen de flor en flor o dansen amb les ales. Per tot plegat són tan boniques. Aquest matí contemplant una bona estona el vol d’aquesta papallona (Argentada Comuna) al jardí de casa, que semblava molt juganera, m'ha alegrat el dia.

S'acaba una tarda calorosa d'agost i el sol s'amaga darrere el Canigó, amb uns bonics colors de capvespre... són les 20:41, dues hores després, surt la lluna plena darrere la serra de Verdera... moments màgics d'un capvespre d'estiu i d'una nit de lluna plena...

La Cleòpatra m'ha vingut a veure al jardí... vola de flor en flor, sembla que li agraden molt les flors de lantana. Les papallones són tan boniques, la seva bellesa rau en els seus colors vius i el seu vol elegant. Són un espectacle fascinant de la natura. papallona: Gonepteryx cleopatra