Mirades

Prop de la llar de foc, a l'hivern, mentre es feien unes torrades o s'escalfava la sopa de pa, els pares o els avis ens explicaven contes i llegendes.  La nostra ment infantil s'emocionava una vegada i una altra amb els mateixos relats.  Aquells contes explicats a la vora del foc ja formen part de la capsa dels records d'aquells que som més grans.  Avui no aniré a esperar els Reis de l'Orient, però, a la vora del foc, el record d'aquestes nits màgiques m'acompanyarà i pensaré en els infants que sortiran a esperar-los, a vegades amb una barreja de por i d'emoció.  Bona nit de Reis a petits i grans!

Ahir a l'alba una lluna plena molt bonica, una superlluna, amb un cel de llum i color es preparava per anar a dormir... per nosaltres començava un nou dia. Vaig poder contemplar-la des de la finestra, fins que es va amagar darrere la muntanya. Moments de silenci i tranquil·litat... moments màgics!  Com m'agraden les nits de lluna plena... difícil d'explicar...

 Contemplant la posta de sol vora al mar...  "En aquest lloc pot aturar-se el temps i el vent seria l'únic morador de tanta llum que potser els déus envegen." del poema Cala Mesquida de Miquel Martí i Pol

La primera lluna plena d'aquesta tardor es pon i els bonics núvols acolorits de l'alba l'acompanyen i omplen el cel de pinzellades de rosa i malva... moments màgics!

Els dies s'escurcen, ens endinsem a la tardor, les fulles comencen a canviar de color i a caure dels arbres, ben aviat veurem una bonica explosió de colors...  LES FULLES  de Joana Raspall Diuen coses secretes a la terra ombrejada   i mulla la finestra A les soques humides, a l'ardent nuvolada A l'ocell que reposa fatigat del seu vol És el vent qui les dora? És el sol qui les mou?  Ballen danses estranyes cap a cap de la branca La més vella es desprèn i del ball queda franca; Pot rodar per la terra rondinant tant com vol. És el vent qui les dora?  És el sol qui les mou?  Cada dia fan festa de blau cel, de rosada, de llisquents tremolors de la pluja perlada del mosquit rondinaire i del feixuc cargol. És el vent qui les dora? És el sol qui les mou? 

Les papallones ens alegren la vista amb els seus colors, formes originals i les seves coreografies quan volen de flor en flor o dansen amb les ales. Per tot plegat són tan boniques. Aquest matí contemplant una bona estona el vol d’aquesta papallona (Argentada Comuna) al jardí de casa, que semblava molt juganera, m'ha alegrat el dia.