"Desperta, és un nou dia, la llum del sol llevant, vell guia pels quiets camins de fum. No deixis res per caminar i mirar fins al ponent. Car tot, en un moment, et serà pres." Salvador Espriu, «Cançó d’albada». Fotografies: Badia de Roses, des de la Serra de Verdera dia de St. Esteve 26/12/2019 - 7h48 i 8h01
Ahir va cagar el Tió ! Gràcies Tió ! ———————————- “Potser Nadal... ...és un sentiment, una tendresa que s’empara de tot; potser un somriure inesperat en una cantonada. I potser és tot això i, a més, la força per reprendre el camí de cada dia quan el misteri s’ha esvanit, i tot torna a ser trist, i llunyà, i difícil.” Miquel Martí i Pol
Avui el Sol entre a Capricorn... i l'hivern astronòmic ha començat amb el solstici d'hivern a les 5:19. És el dia més curt de l'any, i serà també un dia molt especial, per mi... "Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa." ..... "L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima." Petits fragments del poema "Hivern" de Miquel Martí i Pol
Els colors de l'albada d'aquest matí als Aiguamolls de l'Empordà, feia força fred, però no hi volia faltar, era l'última sortida fotogràfica organitzada per l'ACFAE. Gairebé 7 anys per gaudir i aprendre amb els vostres consells i tots els moments fotogràfics compartits, però t ot té un començament i un final... o com diu l’Eugeni « i si és el principi d’alguna cosa nova? ». Sigui com sigui... Us trobaré a faltar!
Caminant de bon matí, ben d'hora, fa fred i les plantes deixen anar petites gotes d'aigua de la rosada... Ja surt el Sol i la terra s'escalfa, les gotes d'aigua no trigaran gaire en evaporar-se...
"Aquest camí tan fi, tan fi, ¿qui sap on mena? ¿És a la vila o és al pi de la carena? Un lliri blau, color de cel, diu: -Vine, vine!- Però: -No passis! -diu un vel de teranyina. del poema "Cançoneta incerta" de Josep Carner
Viure és combatre la peresa (Miquel Martí i Pol) "No tot és desar somnis pels calaixos rodejats d'enemics o bé d'objectes que subtilment i astuta ens empresonen. Perquè viure és combatre la peresa de cada instant i restablir la fonda dimensió de tota cosa dita. Podem amb cada gest guanyar nous àmbits i amb cada mot acrèixer l'esperança. Serem allò que vulguem ser." Fotografia: aiguamolls de l'Empordà