Mirades

Ahir vespre, poder contemplar des de la finestra el lent descens del sol, sortint de darrere un núvol fins que es va amagar darrere el Canigó, va representar, per mi, uns moments màgics. La llum de la posta de sol i del capvespre és d'una gran bellesa i cada dia és diferent i única... Un altre dia d'agost que s'acaba...  "Pels vidres del ponent encrespat, la llum esclata. Fa so d'eixut el fosc timbal del temps." Miquel Martí i Pol (del 1r llibre de Bloomsbury 1980-1981)

La xafogor ha donat la benvinguda al mes d'agost, continua la calor i també la sequera. Tot i això, encara queden algunes flors al jardí de casa... i una Mantis religiosa que m'ha vingut a veure el vespre mentre regava... "No somniem passats que el vent s'ha emportat. Una flor d'avui es marceix just a l'endemà. Cal que neixin flors a cada instant." de la cançó de Lluís Llach "Cal que neixin flors a cada instant"