Mirades

Records d'un dia tranquil a Cotlliure -oficialment, en francès, Collioure- un bonic poble del Rosselló, era el 3 de juny de 2016. Feia un dia primaveral i un magnífic cel blau, així donava gust de passejar pels seus carrerons estrets i contemplar les seves petites casetes de colors, visitar el castell i la seva església arran de mar amb el seu pintoresc campanar.  Cotlliure ha estat motiu d'inspiració per a molts pintors.  M'han quedat moltes ganes de tornar-hi... https://ca.wikipedia.org/wiki/Cotlliure

Records de moments màgics... L'Estany de Vilaüt   (Fotos de 18-11-2014, la 1a és de 31-03-2015)  Cançó del capvespre  Hi ha una vela enllà del mar, hi ha un ramat que ningú guarda, pasturant l'herba a l'atzar quan cau la tarda. Darrera el matoll de bruc sento la rata cellarda, sento l'esquirol poruc quan cau la tarda. Sento l'estrella en el cel, i en el turó l'olivada, sento el sospir i el bruel quan cau la tarda. Sento la pena per dins sento el neguit que m'esguarda, sento perles i robis quan cau la tarda. Sento que els dies se'n van, però l'angunia es retarda... sento que l'enyoro tant, quan cau la tarda! Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961)

En aquests dies de calor d'estiu m'agrada recordar la tardor, època de l'any que convida a passejar contemplant els colors i la màgia de la natura. Aquestes fotografies són d'unes passejades als voltants de l'estany de Vilaüt (febrer i novembre 2015). Records per aquesta tarda d'estiu... 

Records d'un matí de tardor tranquil entre sol i núvols, llum i color, a Calella de Palafrugell (Baix Empordà).  Amb una mica d'imaginació es podia sentir, de lluny, la música i el cant d'una havanera... EL LLOP DE MAR (Havanera) Amb setanta anys a l’esquena, la pipa sempre a flor del llavi, contemplant la nit serena, vora la mar (se) passeja un avi. Tota la vida (luchant) per les ones, amb son bastó caminant a l’atzar, contemplant la nit serena, (se) passeja un llop de mar. Quan el temporal i la tramuntana, inflaven les veles (de) un vell bergantí, ja en veia passar el pal de me(s)sana, cridava ben fort: el mar n’és per mi. I ara que ja és vell i el vespre no marxa, ja no va a la pesca, ja no té companys, (d)omés va a passeig i enyora la xarxa, camina feixuc pel pes de tants anys. Havanera escrita per Ramon Carreras i Perich  (La Bisbal d'Empordà, 1927 - Barcelona, 1983).

Solstici d'estiu, revetlla i lluna plena per Sant Joan, així ha començat l'estiu.  Moments de silenci i calma esperant que la lluna surti de darrere la serra de Verdera; només se sent la fressa d'alguns petards, lluny a la plana, que suposo han quedat de la revetlla... Es diu que és l'última superlluna d'aquest any, jo no sé si es veu més gran o no, el que si puc dir és que té un color molt bonic, molt càlid... Aquest bonic color càlid sembla que vol celebrar el començament de l'estiu... malgrat que ha començat amb una mica de fresqueta i amb força núvols.  Per deixar-ne constància aquí deixo les fotografies...

Ara fa tres anys, tal dia com avui, vam gaudir d'un paisatge i d'uns moments inoblidables a Nordkapp, esperant veure el Sol de Mitjanit. Avui, amb la calor d'aquest 14 de juny 2021, tanco els ulls i recordo aquell dia ennuvolat i força fresquet (14º) i el Sol que finalment no es va deixar veure...  El Cap Nord, (en noruec Nordkapp) és un penya-segat de 307 metres d'altitud que domina l'oceà Glacial Àrtic i marca simbòlicament el punt més septentrional d'Europa, al nord de l'illa de Magerøya. Magerøya (en sami septentrional: Máhkarávju) és una illa de 436 km² situada al municipi de Nordkapp, al comtat de Finnmark, a l'extrem nord de Noruega. L'illa està connectada al continent pel Túnel del Cap Nord, un túnel de carretera submarí de 7 km de longitud, construït entre el 1995 i 1999 i que forma part de la ruta europea E69. Arriba a una profunditat de 212 metres per sota nivell del mar, va ser per un temps el més llarg i profund del món. Nordkapp Gjesvær