Mirades

Un altre capvespre darrera la finestra... i demà Sant Tornem-hi!  Bona nit! 

Plovisqueja i fa fred, força fred.  El dia és trist, continua el confinament i les noticies que ens arriben no són gaire encoratjadores. Sembla que aquesta  pandèmia, serà llarga i canviarà moltes coses...  De moment ja n'està canviant moltes, i  la  inquietud, l'angoixa i la incertesa formen part del nostre dia a dia. L'última fulla d'unes flors d'Estepa blanca (Cistus albidus), del jardí de casa, em recorda que la primavera segueix al seu ritme, que demà serà un altre dia, que cada dia surt el Sol i tot recomença! 

Un altre dia de confinament, per obligació, però també per responsabilitat toca quedar-se a casa! Avui fa força fred, s'acosten els dies emmanllevats o potser arriben més aviat... L'àvia cada any m'explicava que els dies emmanllevats són uns dies que el mes d’abril deixa al mes de març perquè aquest els hi demana. Uns dies de fred, pluja, neu o glaç, que any rere any es van repetint amb major o menor intensitat. M'explicava la llegenda o rondalla d’una vella pastora que es vantava orgullosa de les seves ovelles que pasturaven a la muntanya, davant d’un mes de març especialment benigne:  Deia la vella al mes de març:  «Març marçot, pica'm el cul que el cap no pots » i el març respongué: «Calla, que amb un que me’n queda i tres que emmanllevaré a l’abril, encara te’n mataré més de mil» i el mes de març va demanar tres dies al mes l'abril:  "abril gentil, deixa-me'n un, deixa-me'n dos, deixa-me'n tres, i un que jo

"Més enllà de temors i recances s’obren sempre blaus horitzons" Miquel Martí i Pol  Flor de Glicina (Wisteria). Les glicines ja estan ben florides a l'Alt Empordà, aquesta primavera també han florit més aviat. M'encanten les flors de glicina, el seu color i la seva olor... Aquesta setmana n'hem vist passant amb el cotxe per anar a comprar, tan boniques com sempre! Continuen els dies de confinament i no sortim de casa, així que tampoc no ens hem parat... haurem d'esperar una altre primavera, per gaudir de la seva subtil fragància... Aquesta fotografia la vaig fer l'1 d'abril de 2014, llavors ens podíem passejar i contemplar l'esclat de la natura. Ho tornarem a fer... 

L'arribada de la primavera d'aquest any és una mica estranya, tot el país es troba en confinament i vivim en una situació d'alerta i d'angoixa per un coronavirus, que fa por, molta por...  Els carrers són buits i els hospitals plens; les escoles estan tancades, la gent treballa a casa, només les botigues d'alimentació i les farmàcies estan obertes.  Però la natura no ho sap tot això i el seu cicle de vida continua i els camps i els camins de la Serra de Verdera s'omplen de flors, d'insectes i de color... 

Dies plujosos i de confinament, toca quedar-se a casa,  buscant jocs de la meva filla, per passar la tarda,   he trobat aquest de fer castells...   m'adono que he perdut la pràctica,   demà ho tornaré intentar a veure si els faig una mica més alts.

"Jo escric al vent aquesta estrofa alada per tal que el vent la porti cel enllà; jo vull seguir-la amb ma candent mirada, plorós de no poder-la acompanyar." poema "Estrofa al vent" de Gabriel Alomar (1873 - 1941)  cançó de l'album "Raixa" de Maria del Mar Bonet

Comencem 2 o 3 setmanes difícils, el coronavirus "Covid-19" fa estralls a tots els països d'Europa. A partir d'avui, s'han decretat, també, mesures excepcionals a Catalunya, així doncs, toca evitar al màxim els desplaçaments que no siguin necessaris, dit d'una altra manera toca quedar-se a casa... per evitar els contagis. Amb aquesta pandèmia ens adonem de la nostre fragilitat i de com la globalització ens fa vulnerables davant les malalties virals. Tot i això, la natura, part essencial de la nostra vida, segueix el seu ritme...  Ara fa una estona he vist l' Estepa Blanca (Cistus albidus) ben florida als voltants de casa, color i aires de primavera...  Una cosa positiva cada dia... 

Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena,  lentament, sense dir res... Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena.  del poema "Corrandes d'exili" de Pere Quart 

Era el 8 de març de 2010, avui fa 10 anys,  una gran nevada va deixar pobles i ciutats de Catalunya, sense llum i amb  moltes dificultats per circular...   https://ca.wikipedia.org/wiki/Nevada_a_Catalunya_del_2010 A l'Alt Empordà estem acostumats a la tramuntana, però molt poc a la neu  i tres dies sense llum, per una nevada, es va fer força feixuc... Tot i això, haig de dir que m'encanta la neu !    Fotografies record de la nevada a Palau-saverdera (Alt Empordà).   8 de març de 2010 8 de març de 2010  8 de març de 2010  8 de març de 2010 8 de març de 2010 9 de març de 2010 - Cel blau i neu als carrers...   9 de març de 2010 - un bonic cel blau i la Serra de Verdera  ben enblanquinada...

Diu el refrany: "Quatre gotes d'aigua set quintars de tramuntana".  quintars = unitat de mesura   https://ca.wikipedia.org/wiki/Quintar https://ca.wikipedia.org/wiki/Rendiment_en_agricultura

El cel de l'Empordà, des de la Serra de Verdera, ara fa una  estona... Ja ha començat a ploure... 

"No més incerta de tan vehement  la sorpresa amb què aculls la llum que esclata rera el mirall opac i els cortinatges angoixants i feixucs d'aquest llarg temps de prova.  És així com la vida expressa el seu misteri i en referma la bellesa. L'entreteixit del temps no mostra cap fissura, flueix sempre, ineluctable.  Tot és perfecte i just dins el seu àmbit."  Poema "El Temps" de Miquel Martí i Pol

però segons una dita popular:   "El que pel març fa el dia 3 fa tota la resta del mes." doncs, si és així, tindrem un mes de març una mica fred... El lliri blau o el lliri morat (Iris germanica) ja ha florit. Sembla que cada any ho fa més aviat... Fotografies de 27-02-2020 al jardí de casa.  Muscari armeniacum:   https://ca.wikipedia.org/wiki/Muscari Fotografia de 24-02-2020, al jardí de casa...