Mirades

 Contemplant la posta de sol vora al mar...  "En aquest lloc pot aturar-se el temps i el vent seria l'únic morador de tanta llum que potser els déus envegen." del poema Cala Mesquida de Miquel Martí i Pol

Pinzellades de colors vius dibuixaven el cel de l'Alt Empordà al capvespre de divendres, comença el 2n cap de setmana de gener que s'acaba amb un cel ras i una forta tramuntana. Demà lluna plena i entrem a "La Setmana dels Barbuts"... En la tradició popular catalana hi ha tota una munió de sants posseïdors de llargues i espesses barbes que celebren la seva onomàstica en el decurs de la mateixa setmana. Per aquest motiu, la càustica popular ha batejat tal lapse de temps amb el nom de “La Setmana dels Barbuts”, la més freda de l'any.

Els dies són curts i les nits llargues, i també comença a fer fred. Tot i això, m'agrada caminar vora al mar quan es pon el sol... Capvespre d'avui, caminant a la platja de Santa Margarida, Roses (Alt Empordà). 

Els colors del capvespre canvien mentre el Sol baixa entre els núvols… per mi sempre són moments màgics... (...) "El rellotge, al blanc mur,  diu com se'n va la tarda.  S'encalma un vent suau  pels camins del capvespre." Salvador Espriu

Ahir vespre, poder contemplar des de la finestra el lent descens del sol, sortint de darrere un núvol fins que es va amagar darrere el Canigó, va representar, per mi, uns moments màgics. La llum de la posta de sol i del capvespre és d'una gran bellesa i cada dia és diferent i única... Un altre dia d'agost que s'acaba...  "Pels vidres del ponent encrespat, la llum esclata. Fa so d'eixut el fosc timbal del temps." Miquel Martí i Pol (del 1r llibre de Bloomsbury 1980-1981)

Aquest matí a les 11:14 ha començat oficialment l'estiu, encara que ja fa molts dies que tenim una onada de calor. Avui és el dia més llarg de l'any i, a partir d'aquest moment, els dies s'aniran escurçant fins a arribar a la nit més llarga del solstici d'hivern, prop del 21 de desembre. Bon solstici d'estiu i Bona Revetlla de St. Joan a tothom! "En solitud, però no solitaris,  reconduïm la vida amb la certesa  que cap esforç no cau en terra eixorca.  Dia vindrà que algú beurà a mans plenes  l’aigua de llum que brolli de les pedres  d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres." del poema "Solstici" de Miquel Martí i Pol

S'acaba el cap de setmana de Pasqua Granada, ara ja vespreja, el Sol comença a amagar-se darrere la muntanya...  i demà és Sant tornem-hi...  Ha sigut un cap de setmana agradable, prop de la natura. A més, aquest any el Diumenge de Pasqua ha coincidit amb el dia Mundial del Medi ambient. Impulsat per Nacions Unides, des de fa més de quaranta anys, cada 5 de juny se celebra el dia Mundial del Medi ambient amb l'objectiu de conscienciar la societat sobre la importància de protegir el planeta i els seus recursos naturals. Però realment en som conscients?  No hauria de ser cada dia el dia Mundial del Medi? "Quan haurem tallat l'últim arbre, contaminat l'última gota d'aigua, matat l'últim animal i pescat l'últim peix, llavors ens adonarem que els diners no són comestibles". Proverbi indi.

"La posta de sol s’estén entre els núvols aïllats, separats pel cel. Els reflexos de tots els colors, els reflexos tranquils, omplen les varietats de l’aire de dalt, suren absents als grans dolors d’altitud." Fernando Pessoa (1888 - 1935).  Posta de sol d'ahir, des de la Serra de Verdera. 

Capvespres del mes de febrer a l'Empordà... moments de llum i també de silenci. "Potser el silenci per descobrir nous ritmes, potser la música per fer molt més intensos els ritmes del silenci".  Haikús i Tankas del solitari de Miquel Martí i Pol.  

El cel de l'Alt Empordà s'ha tenyit de roig i ataronjat durant la posta de sol d'avui, amb un esclat de tonalitats vermelles i taronges aquest capvespre. Moments màgics!  "Es fa fosc lentament, s'encenen els llums, i és més pausat el batec de la vida. Estimo aquest silenci i aquesta hora..." del poema "Aquest silenci" de Miquel Martí i Pol

Fotografies de la posta  de sol i capvespre d'avui 4 de desembre. Recordant "Le Petit Prince" d'Antoine de Saint-Exupéry (Capítol VI) (...) "Ah! Petit príncep, així, de mica en mica, he entès la teva melancolia. Durant molt de temps la teva única distracció fou la dolcesa de les postes de sol. Vaig conèixer aquest nou detall el quart dia, al matí, quan em digueres: – M’agraden molt les postes de sol. Anem a veure’n una… – Hem d’esperar… – Esperar què? – Que el sol es pongui. De primer et vas quedar sorprès, després et burlares de tu mateix. I em vas dir: – Sempre em sembla que encara sóc al meu país! És clar! Quan als Estats Units és migdia, tothom sap que el sol es pon a França. Si poguéssim anar a França en un minut, podríem veure la posta de sol. Malauradament, França és molt lluny, molt lluny. En canvi, en el teu petit planeta en tenies prou de moure la cadira. I miraves el capvespre cada cop que volies… – Un dia vaig veure pondre’s el sol quaranta-tres vegad...

Dies i dies de molta calor, acabem de passar una setmana de temperatures molt altes, el cel havia canviat de color, ja no teníem el bonic cel blau de l'Empordà, sinó que estava impregnat de colors terrossos, de la pols en suspensió que ens arribava del nord d'Àfrica. Tot i això, dissabte passat (14 d'agost) vaig aconseguir aquestes fotografies, després d'una tarda molt i molt càlida... M'agraden les postes de sol i els canvis de color del cel, però avui agraeixo que una lleugera tramuntana ens comenci a deixar respirar.  Desitjant que s'acabi l’estiu...

Observant  les  postes  de sol i el pas del temps des de la finestra de casa... Dins teu  (…) "Estima la bellesa que t'envolta i que se't dóna clara i generosa,  i en tu i per tu estima també els altres,  car d'aquests dos amors te'n pervindrà l'harmonia i, tal volta, la grandesa."  (del llibre « Els bells camins » de Miquel Martí i Pol)

"Companys, alliberem les barques  de tanta corda inútil.  Hi ha grans rius que ens esperen." MIQUEL MARTÍ I POL Paraules al vent, 1954  - Posta de sol del dia 03/01/2021 al Port de Roses.  Amb ganes de tornar a gaudir de les postes de sol, vora al mar, però de moment la pandèmia i el confinament municipal no ens ho permet.

L’1 de gener, diada de Cap d’Any, és el primer dia de l’any segons el calendari Gregorià. És conegut popularment en diferents indrets del nord i del centre de Catalunya amb el nom de  Ninou , una paraula que és una adaptació popular del terme llatí “Annum Novum”, que significa “Any Nou”.  Els altres anys, en algunes poblacions catalanes s'organitzava l'aplec del "Sol Ixent" per veure la primera sortida de Sol de l'any i així donar la benvinguda a l'Any Nou. N 'hi havia a Cap de Creus, a Montgó, al far de Sant Sebastià, etc. Veure la 1a sortida de sol de l'any ballant sardanes a Cap de Creus són, per mi, records de moments màgics! Aquest any, tot això no ha pogut ser, època de pandèmia, època de restriccions. Esperem que en el proper Cap d'Any torni a ser possible. Tot i així, he pogut sortir a fer aquestes fotografies, de la primera posta de sol de 2021, a la platja que hi ha al costat del port de Roses, malgrat que els núvols a l'horitzó l’han...

El dia ha començat força gris a l'Alt Empordà.  Tot i això, aquest hivern, els núvols alts i mitjans continuen oferint-nos unes postes de sol de llum i color com la d'aquesta tarda. Veurem si aquest cel rogent ens portarà la pluja o ens portarà el vent... "Aviat serà fosc. Semblen més lentes les hores del capvespre i,  en silenci, faig altre cop el vell recorregut de mi a mi mateix". Fragment del poema "Els Geranis" de Miquel Martí i Pol