Mirades

Demà toca obrir la primera pàgina en blanc d'un llibre de 365 pàgines.  Ens caldrà escriure una bona història... Som-hi! Bon Any 2022! “ Que tinguem sort , que trobem tot el que ens va mancar ahir. I així pren tot el fruit que et pugui donar el camí que, a poc a poc, escrius per demà.  Què demà mancarà el fruit de cada pas;  per això, malgrat la boira, cal caminar”. de la cançó « Que tinguem sort » de Lluís Llach

L'última albada de l'any... El 2021 s'acaba, demà serà un altre dia i també un altre any, veurem les sorpreses que ens reserva el 2022. Cal començar-lo amb optimisme... i així ho faré; esperant poder continuar la fotografia i aquest blog.

El cel de l'Alt Empordà s'ha tenyit de roig i ataronjat durant la posta de sol d'avui, amb un esclat de tonalitats vermelles i taronges aquest capvespre. Moments màgics!  "Es fa fosc lentament, s'encenen els llums, i és més pausat el batec de la vida. Estimo aquest silenci i aquesta hora..." del poema "Aquest silenci" de Miquel Martí i Pol

Em fa il·lusió compartir amb tots vosaltres aquest poema, que la Joana Raspall va escriure l'any 1977, ja que em sembla molt actual:  Com un pessebre volem refer el país,  il·lusionant-nos amb cada peça nova,  com els infants. Pengem ben alt l'Estel sobre els camins il·luminant-los,  car una passa en fals pot fer que el millor àngel se'ns trenqui entre les mans. Joana Raspall Bones Festes de Nadal a tothom, amb moltes abraçades i somriures. Cuideu-vos! 

Recordant  una posta de sol prop del Mas de la Pallera, totalment abandonat, sense teulada i envaït per la vegetació. Moments de silenci i de contemplació.  En el llibre "Els Masos Perduts del Cap de Creus", autor Arnald Plujà i Canals, podreu trobar-hi tota la seva història. El Mas de la Pallera està situat sobre l'altiplà de la serra de Verdera i forma part del conjunt de masos de la rodalia del monestir de Sant Pere de Rodes, antigament terme de Santa Creu de Rodes, més endavant annexionat a la Vall de Santa Creu i actualment pertanyent al Port de la Selva. Encarat a la plana empordanesa, l'edifici data de finals del segle XVII. La planta superior del mas està totalment enderrocada i només persisteixen dempeus les parets mestres, mentre que els baixos de l'edifici resisteixen gràcies a la solidesa de les voltes. La degradació final del Mas sembla aturada en el temps, però la vegetació ha envaït pràcticament totes les estances -fins i tot hi creixen arbres-, que

Fotografies de la posta  de sol i capvespre d'avui 4 de desembre. Recordant "Le Petit Prince" d'Antoine de Saint-Exupéry (Capítol VI) (...) "Ah! Petit príncep, així, de mica en mica, he entès la teva melancolia. Durant molt de temps la teva única distracció fou la dolcesa de les postes de sol. Vaig conèixer aquest nou detall el quart dia, al matí, quan em digueres: – M’agraden molt les postes de sol. Anem a veure’n una… – Hem d’esperar… – Esperar què? – Que el sol es pongui. De primer et vas quedar sorprès, després et burlares de tu mateix. I em vas dir: – Sempre em sembla que encara sóc al meu país! És clar! Quan als Estats Units és migdia, tothom sap que el sol es pon a França. Si poguéssim anar a França en un minut, podríem veure la posta de sol. Malauradament, França és molt lluny, molt lluny. En canvi, en el teu petit planeta en tenies prou de moure la cadira. I miraves el capvespre cada cop que volies… – Un dia vaig veure pondre’s el sol quaranta-tres vegad

Núvols i color al cel de l'Alt Empordà d'aquest mes de novembre que tot just hem tancat aquesta setmana.  La dita popular "Cel rogent, pluja o vent" ha tingut força raó; hem tingut pluja, vent de tramuntana i força fred.  Segons els meteoròlegs ha estat el novembre més fred de l'última dècada. “Novembre, mes de tardor, que l’hivern ja ens anuncies, els teus silencis són plens d’una música molt fina que ens ressona al fons del cor com una cançó petita i ens ajuda a fer-nos grans sense gens de melangia.” del poema Novembre de Miquel Martí i Pol