Mirades

Ahir vespre els tons vermellosos i ataronjats tenyien el cel de l'Alt Empordà fins que el sol es va amagar darrere el Canigó. Els dies són llargs, les nits curtes i fa tanta calor... però, per mi, els moments de la posta o de la sortida de sol són màgics. El color i la placidesa d'aquest capvespre m'aporten força energia positiva. Demà serà un altre dia... esperem que sigui menys xafogós, sigui com sigui serà uns minuts més curt.

Ahir vespre vaig poder contemplar i gaudir de la primera lluna plena d’aquest estiu, que va sortir just a la carena de la serra de Verdera, d'un color entre groc i rogenc... una superlluna a causa de la proximitat amb el seu perigeu, és a dir, en el seu punt més proper a la Terra.  La meva fascinació per la lluna, continua vigent...