Mirades

Un milpeus de branca en branca... Esperava que em mirés per fer la fotografia, però no em va voler mirar!  Fotografia: DF 105mm; f/5,6; 1/250s; ISO 400.  La corda s'anirà esfilagarsant fins que es trencarà... Fotografia: DF 105mm; f/5,6; 1/180s; ISO 400.  Ànsies de llibertat...  Fotografia: 105 mm; f/8,0; 1/250s; ISO 400.  La branca solitària s'enyora i s'emmiralla a les aigües de l'estany...   Fotografia: DF 226mm; f/8,0; 1/1500s; ISO 800. 

 "S'encalma el vent, també la mar s'encalma. Ara les barques van tornant a port i els pins s'adormen vora de les cales. Un mantell de silenci posa accents d'intimitat damunt de cada cosa. La quietud, la quietud perduda com un retrobament inesperat. Molt lluny se sent alguna veu que canta."  Quietud perduda de Miquel Martí i Pol Fotografies: Tornada a port (Roses) Alt Empordà. 

Records: fotografies de 22 de març de 2015  Le Donjon du Capitole  Le Pont-Neuf arribant a la "Place du Capitole" ....  al fons "le clocher des Jacobins" Le Capitole  Le Grand Balcon Rue du Taur Rue Alsace Lorraine    La Gare de Toulouse-Matabieu Mercat de diumenge a St. Sernin  (Campanar de la Basílica)

La tardor passada vaig collir un fruit de miraguà, gairebé madur, dels molts que hi ha en els camins de l’Empordà, el vaig portar a casa i va anar canviant de color,  es va anar assecant...  al cap d’uns dies es va obrir i ... em vaig quedar com qui veu visions...  però encara vaig tenir temps de fer aquestes fotografies. El miraguà fals o miraguà de jardí (Araujia sericifera) és una liana originària d’Amèrica del sud que temps enrere era estimada com a planta ornamental i perquè dels seus fruits s’obté el delicat plomall amb el qual s’omplen els coixinets més suaus. Actualment se n’ha prohibit la comercialització a Catalunya per la seva capacitat invasora que afecta sobretot les comarques litorals, d’on s’intenta eradicar . És molt habitual de trobar-la a les tanques i als espais abandonats sense cultivar i és fàcil d’identificar pels seus fruits en forma de pera que contenen multitud de llavors que s’escampen amb el vent i que són la causa de la seva gran proliferació .  https://ca.

Avui a les 15:31 entrem a la tardor astronòmica, és l'equinocci de tardor.  La vida pren un to diferent i l'ànim es torna de més reflexió i fins i tot de nostàlgia... però també pinta l'ambient de tons grocs, vermellosos i daurats.  Veurem com serà aquesta tardor, de moment  c omença amb sol i ruixats. Les gotes de pluja van caient sobre les fulles de la vinya. Fotografia: 105 mm; f/2,8; 1/180s; ISO 200. Les avellanes ja han caigut de l'avellaner, però hi han quedat alguns pellons...  Fotografia: 105 mm; f/2,8; 1/180s; ISO 200 Fotografia: 105 mm; f/2,8; 1/250s; ISO 100 Les cireres d'arboç o de pastor comencen a madurar... Fotografia: 105 mm; f/4,0; 1/180s; ISO 400 Pel que fa les roses del jardí, que ningú passi pena,  si ara s'han marcit ja tornaran a florir quan torni la primavera. Fotografia: 105 mm; 1/250; f/2,8; ISO 400.

Les fonts on neix el riu Llobregat brollen, amb tota la força de la natura, dels cingles que voregen Castellar de n'Hug i dels cims propers com el Puigllançada i la Tossa d'Alp.  L'aigua que surt de la roca calcària és el resultat de les aigües de la pluja i de la neu que durant l'hivern s'han anat acumulant muntanya amunt.  Castellar de n'Hug (1.395 m. d'altitud) és un municipi situat a la comarca del Berguedà, al límit amb la comarca del Ripollès. És un poble preciós d’estil típic muntanyenc amb els carrers i carrerons empedrats i les seves cases també de pedra. M'he quedat amb moltes ganes de tornar-hi... Fotografia: 17/04/2013 - Distància focal 25 mm; f/8,0; 1/8s; ISO 200.  Us deixo un enllaç amb una de les llegendes de les Fonts del Llobregat:   https://www.turismefgc.cat/blog/llegenda-fonts-llobregat-versio-catalana-blancaneus/ Una passejada molt bonica envoltats de natura i amb el soroll de l’aigua,  moments per recordar...  Com podeu veure no vam

Diada Nacional de Catalunya 2020,  preparats per seguir remant... Ara mateix   "Ara mateix enfilo aquesta agulla amb el fil d'un propòsit que no dic i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis que anunciaven taumaturgs insignes no s'ha complert i els anys passen de pressa. De res a poc, i sempre amb vent de cara, quin llarg camí d'angoixa i de silencis. I som on som; més val saber-ho i dir-ho i assentar els peus en terra i proclamar-nos hereus d'un temps de dubtes i renúncies en què els sorolls ofeguen les paraules i amb molts miralls mig estrafem la vida. De res no els val l'enyor o la complanta, ni el toc de displicent malenconia que ens posem per jersei o per corbata quan sortim al carrer. Tenim a penes el que tenim i prou: l'espai d'història concreta que ens pertoca i un minúscul territori per viure-la. Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots, solemnement i clara. Cridem qui som i que tothom ho escolti. I, en acabat, que cadascú es

S’acosta la tardor i tot comença a canviar de color, arriben els dies inestables, la probabilitat de viure tempestes fortes comença a pujar cap a finals d’agost, baixen les temperatures i els vespres arriben més ràpidament... Les plantes i els animals reben senyals que afecten als seus cicles vitals:  Les plantes comencen a canviar el color de les fulles i algunes de les flors, un bon exemple d'això són les hortènsies del jardí de casa, fotografiades dissabte al matí, que ja han perdut el seu bonic color... Les orenetes aviat començaran a preparar el seu viatge de tornada a la seva residència d’hivern. A casa nostra, l’oreneta sol arribar la segona quinzena de març i acostuma a marxar durant la primera quinzena d’octubre. Tanmateix, a mi m'agrada la tardor, ja que ens ofereix la possibilitat de gaudir d'un dels espectacles més bonics de la natura: el canvi de colors dels boscos i fagedes de Catalunya. 

L’espectacle del mar a sol ixent és d’una gran bellesa,  moments únics i petits plaers que l'univers ens regala cada dia... (...) "Quan sorgeixen els primers raigs de sol, es dissipen les tenebres.  La terra es banya de llum, canten els ocells i tot sembla que s'alegri". (...)  Joan Brossa Comença un nou dia...  Fotografies d'aquest matí a la platja de Grifeu (Llançà):  1a "Albada": 28mm; f/11; 1,0s; ISO 100, eren les 6:59. 2a "Surt el Sol": 21mm; f/16; 1/10s; ISO 100, eren les 7:23. 3a. "Ja ha sortit el Sol": 24 mm; f/11; 1/60s; ISO 200; eren les 7:29. 4a. "Comença un nou dia": 18 mm; f/11; 1/8s; ISO 200; eren les 07:34.

Recordant algunes eines del passat en fotografia, guardades dins de la capsa dels records...  És una mirada al passat, tot gaudint dels estris del present...  "Els records guarden l’essència de la vida"  Joan Margarit i Consarnau

“Estima, viu i construeix records.” (anònim) Gràcies al confinament, i a la crisi del coronavirus, he après a valorar la quantitat de petites coses que ens fan feliços en el dia a dia i que ens porten molt bons records... Mirant les fotografies, de l'h ivern i la primavera 2017, recordo alguns d'aquests bons moments...  Fotografies:  1a i 2a : Cala de l'Illa Roja, Begur (Baix Empordà). 3a : Cadaqués, camí del Far de Cala Nans. (Alt Empordà)  4a i 5a: Paratge de Tudela (Cap de Creus) Cadaqués (Alt Empordà)  6a i 7a: Tossa de Mar (Sa Banyera de ses Dones). (La Selva).