Plomalls sedosos...



La tardor passada vaig collir un fruit de miraguà, gairebé madur, dels molts que hi ha en els camins de l’Empordà, el vaig portar a casa i va anar canviant de color, es va anar assecant... al cap d’uns dies es va obrir i ... em vaig quedar com qui veu visions... però encara vaig tenir temps de fer aquestes fotografies.

El miraguà fals o miraguà de jardí (Araujia sericifera) és una liana originària d’Amèrica del sud que temps enrere era estimada com a planta ornamental i perquè dels seus fruits s’obté el delicat plomall amb el qual s’omplen els coixinets més suaus.
Actualment se n’ha prohibit la comercialització a Catalunya per la seva capacitat invasora que afecta sobretot les comarques litorals, d’on s’intenta eradicar.

És molt habitual de trobar-la a les tanques i als espais abandonats sense cultivar i és fàcil d’identificar pels seus fruits en forma de pera que contenen multitud de llavors que s’escampen amb el vent i que són la causa de la seva gran proliferació

Fotografies: 
1a: DFocal 105 mm; f/4,0; 1/250s; ISO 200.
2a: DFocal 105 mm; f/2,8; 1/500s; ISO 200. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Rovaniemi i un esquirol observador...

Escapades de Tardor...

Reine (Lofoten)