Quina feinada que tenen fent el niu... estic contenta que hagin triat de fer-lo adossat a la paret de l'eixida de casa, sota la teulada. EL NIU DE L’ORENETA El niu de l’oreneta és una meravella de treball i d’enginy. L’edifica sempre adossat a la paret: en una pallissa, sota un balcó , en un racó de la cuina, a la quadra dels animals, per tot arreu ( com més animat es el lloc millor), però sempre de manera que estigui a cobert de la pluja i en un lloc arrecerat del vent. El niu de l’oreneta està fet de fang, si pot ser d’una argila ben grassa. L’oreneta l’agafa amb el bec i la pasta amb la saliva, i va guarnint les parets i va fent una mena d’olla perfecta com no la faria cap terrisser. Per aguantar-lo hi posa una mica de tronquets i palletes, i quan té la cassola feta, a dins la farceix de tiges finíssimes. de pèls d’animals i de borrissol de ploma. Si fa bon temps, amb vuit dies una parella d’orenetes en té prou per deixar el niu llest i acabat. Generalment , les orenete
