Oreneta fent el niu

Quina feinada que tenen fent el niu... estic contenta que hagin triat de fer-lo adossat a la paret de l'eixida de casa, sota la teulada. 


EL NIU DE L’ORENETA
El niu de l’oreneta és una meravella de treball i d’enginy. L’edifica sempre adossat a la paret: en una pallissa, sota un balcó , en un racó de la cuina, a la quadra dels animals, per tot arreu ( com més animat es el lloc millor), però sempre de manera que estigui a cobert de la pluja i en un lloc arrecerat del vent.
El niu de l’oreneta està fet de fang, si pot ser d’una argila ben grassa. L’oreneta l’agafa amb el bec i la pasta amb la saliva, i va guarnint les parets i va fent una mena d’olla perfecta com no la faria cap terrisser. Per aguantar-lo hi posa una mica de tronquets i palletes, i quan té la cassola feta, a dins la farceix de tiges finíssimes. de pèls d’animals i de borrissol de ploma. Si fa bon temps, amb vuit dies una parella d’orenetes en té prou per deixar el niu llest i acabat. Generalment , les orenetes fan servir un mateix niu una colla d’anys. Cada parella sap ben bé on deixa la seva casa, i , quan torna, el primer que fa és veure com segueix el niu, i , si hi ha hagut algun desperfecte o s’ha fet malbé d’alguna banda, de seguida hi posa remei i el deixa com nou. 
Fragment de “Els ocells amics" de Josep Mª. de Segarra.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Rovaniemi i un esquirol observador...

Escapades de Tardor...

Reine (Lofoten)