Mirades

Un altre estiu de pandèmia i de poca mobilitat... així de bon matí, en comptes de navegar perduda per internet, me'n vaig a regar les plantes del jardí de casa i elles m'ho recompensen amb un somriure i amb la bellesa de les seves flors. L'aigua és vida! També, de tant en tant, ve una papallona a alegrar-me el dia... Fotografies:  1a) -  Lantana - Papilio macaon - 200mm; f/8,0; 1/350s; Iso 200. 2a) -  Hibiscus - 105 mm; f/8,0; 1/200s; Iso 400. 3a) - Albercoquer - 105 mm; f/8,0; 1/125s; Iso 400. 4a) - Lagerstroemia indica - 105 mm; f/5,0; 1/200s; Iso 400. 5a) - Insectes enfeinats a l'avellaner - 105 mm; f/8,0; 1/160s; Iso 800.  6a) - Avellaner - 105 mm; f/5,0; 1/160s; Iso 400.  7a) - Lantana - 105 mm; f/5,0; 1/160s; Iso 100. 

Records d'un dia tranquil a Cotlliure -oficialment, en francès, Collioure- un bonic poble del Rosselló, era el 3 de juny de 2016. Feia un dia primaveral i un magnífic cel blau, així donava gust de passejar pels seus carrerons estrets i contemplar les seves petites casetes de colors, visitar el castell i la seva església arran de mar amb el seu pintoresc campanar.  Cotlliure ha estat motiu d'inspiració per a molts pintors.  M'han quedat moltes ganes de tornar-hi... https://ca.wikipedia.org/wiki/Cotlliure

Records de moments màgics... L'Estany de Vilaüt   (Fotos de 18-11-2014, la 1a és de 31-03-2015)  Cançó del capvespre  Hi ha una vela enllà del mar, hi ha un ramat que ningú guarda, pasturant l'herba a l'atzar quan cau la tarda. Darrera el matoll de bruc sento la rata cellarda, sento l'esquirol poruc quan cau la tarda. Sento l'estrella en el cel, i en el turó l'olivada, sento el sospir i el bruel quan cau la tarda. Sento la pena per dins sento el neguit que m'esguarda, sento perles i robis quan cau la tarda. Sento que els dies se'n van, però l'angunia es retarda... sento que l'enyoro tant, quan cau la tarda! Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961)

En aquests dies de calor d'estiu m'agrada recordar la tardor, època de l'any que convida a passejar contemplant els colors i la màgia de la natura. Aquestes fotografies són d'unes passejades als voltants de l'estany de Vilaüt (febrer i novembre 2015). Records per aquesta tarda d'estiu... 

Records d'un matí de tardor tranquil entre sol i núvols, llum i color, a Calella de Palafrugell (Baix Empordà).  Amb una mica d'imaginació es podia sentir, de lluny, la música i el cant d'una havanera... EL LLOP DE MAR (Havanera) Amb setanta anys a l’esquena, la pipa sempre a flor del llavi, contemplant la nit serena, vora la mar (se) passeja un avi. Tota la vida (luchant) per les ones, amb son bastó caminant a l’atzar, contemplant la nit serena, (se) passeja un llop de mar. Quan el temporal i la tramuntana, inflaven les veles (de) un vell bergantí, ja en veia passar el pal de me(s)sana, cridava ben fort: el mar n’és per mi. I ara que ja és vell i el vespre no marxa, ja no va a la pesca, ja no té companys, (d)omés va a passeig i enyora la xarxa, camina feixuc pel pes de tants anys. Havanera escrita per Ramon Carreras i Perich  (La Bisbal d'Empordà, 1927 - Barcelona, 1983).