Mirades

Apru era la deessa etrusca de l'amor i de la bellesa que els grecs van anomenar Afrodita i d'ella prové el nom d'aquest mes que en sentit figurat designa la primera joventut, com quan diem "Té quinze abrils". Hi ha qui diu que el mot abril també està relacionat amb aperire , "obrir", perquè és el moment en què les flors comencen a esclatar. No és estrany, doncs, que Sant Jordi amb la rosa com a obsequi d'amor sigui, per als catalans, la festa més destacada d'aquest mes.  El refranyer deixa constància de la importància de la pluja durant aquest període de temps: A l'abril aigües mil; Per l'abril, cada gota en val mil;  Abril mullat de pa va carregat. 

Les gotes de pluja van caient... i els camps s'omplen de color... Aigües de la primavera que degoten pels jardins! Posades damunt les branques les gotes es tornen brins. Al cor de la fotja clara tremolen els cels divins. La neu ja s’és fosa tota i baixa torrent endins; Ai fressa de les escumes que mou el fullam dels pins! Com ixen les flors novelles! Com dringuen els dematins! Al riu de les aigües noves s’hi han posat tres molins: “L’un molia or i plata, l’altre perles i robins, l’altre l’amor de les dames per fer encativar els fadrins”. Josep Carner

En el silenci d'una nit de gener l'orquídia  blanca ha florit.  Secrets  de la natura en el seu cor amaga, pétals  de marfil que la llum acaricia, perfum subtil que enlluerna els sentits...

Una estona de solitud buscada vora al mar... uns instants de tranquil·litat, calma, serenor, tan difícils d'aconseguir en la nostra realitat quotidiana...  

La primera lluna plena de 2025, gran i brillant, batejada com a "lluna del llop", aquest matí, ben d'hora, m'he quedat mirant una llarga estona, com a poc a poc anava a amagar-se darrere la serralada... després, en un tres i no res, ha sortit el sol...  Bon dia! Quin fred que fa...

Pinzellades de colors vius dibuixaven el cel de l'Alt Empordà al capvespre de divendres, comença el 2n cap de setmana de gener que s'acaba amb un cel ras i una forta tramuntana. Demà lluna plena i entrem a "La Setmana dels Barbuts"... En la tradició popular catalana hi ha tota una munió de sants posseïdors de llargues i espesses barbes que celebren la seva onomàstica en el decurs de la mateixa setmana. Per aquest motiu, la càustica popular ha batejat tal lapse de temps amb el nom de “La Setmana dels Barbuts”, la més freda de l'any.

Llum, color, jocs, rialles i alegria a la platja de Roses, mentre contemplàvem la primera posta de sol de 2025. Moments màgics!