Mirades

 Contemplant la posta de sol vora al mar...  "En aquest lloc pot aturar-se el temps i el vent seria l'únic morador de tanta llum que potser els déus envegen." del poema Cala Mesquida de Miquel Martí i Pol

La primera lluna plena d'aquesta tardor es pon i els bonics núvols acolorits de l'alba l'acompanyen i omplen el cel de pinzellades de rosa i malva... moments màgics!

Els dies s'escurcen, ens endinsem a la tardor, les fulles comencen a canviar de color i a caure dels arbres, ben aviat veurem una bonica explosió de colors...  LES FULLES  de Joana Raspall Diuen coses secretes a la terra ombrejada   i mulla la finestra A les soques humides, a l'ardent nuvolada A l'ocell que reposa fatigat del seu vol És el vent qui les dora? És el sol qui les mou?  Ballen danses estranyes cap a cap de la branca La més vella es desprèn i del ball queda franca; Pot rodar per la terra rondinant tant com vol. És el vent qui les dora?  És el sol qui les mou?  Cada dia fan festa de blau cel, de rosada, de llisquents tremolors de la pluja perlada del mosquit rondinaire i del feixuc cargol. És el vent qui les dora? És el sol qui les mou?