Entrades

Benvinguda la pluja

Imatge
Diu el refrany: "Qui se sopluja sota una fulla, dues vegades es mulla" .  Tot i això, sembla que a alguns els va prou bé aquest paraigua...  Cada gota de pluja tenia una flor que l'esperava somrient...  i després ha tornat a sortir el Sol... 

Lluna minvant

Imatge
"Sembra en creixent i arrenca en minvant..."  Des de sempre, els pagesos s'han guiat per les fases lunars per escollir el moment més adient per les feines del camp o de l'hort, el meu avi Martí n'era un exemple... Fotografia d'ahir 24 de juliol 2019 (lluna minvant).  https://ca.wikipedia.org/wiki/Fase_lunar https://ca.wikiquote.org/wiki/Lluna_minvant

Des de la finestra...

Imatge
Contemplant els colors de la posta de sol i esperant una mica d'aire fresc quan es faci fosc... 

Observant el vol de les libèl.lules

Imatge
Observant el vol de les libèl.lules penso, també, en la seva vulnerabilitat... el canvi climàtic està afectant a processos esencials de molts organismes, com el creixement, la reproducció, l'hàbitat... Com s'ho faran les libèl.lules i/o espiadimonis ? S'adaptaran? 

Un matí de diumenge...

Imatge
De bon matí sortim a caminar, l'aire és fresc, moments de calma i tranquil.litat.  A la tornada el Sol ja surt darrera la Serra de Verdera i es comencen a veure algunes papallones vora el camí, volant de flor en flor... És hora d'anar a esmorzar... 

Ara fa 50 anys...

Imatge
" That's one small step for man, one giant leap for mankind" (És un petit pas per a l'home, un salt gegant per a la humanitat). Aquestes varen ser les paraules que va pronunciar Neil A. Amstrong, comandant de l'Apol.lo 11 al posar al peu a la superfície lunar, el 21 de juliol de 1969, a l'anomenat Mar de la Tranquil.litat.     https://ca.wikipedia.org/wiki/Apollo_11 Contemplant la lluna per gaudir d'aquesta nit d'estiu...

Contemplant la nit...

Imatge
El poema El poema és la nit  i un balancí al terrat,  i jo,  assajant de dir coses en veu baixa. Si apaguessin els llums del pont,  i els llums dels carrers i els de les cases, el poble seria paorosament gran, tràgicament indefens.  El poema és la nit la nit del poble,  el poble i la nit en una meravellosa harmonia, i jo, al terrat, assegut al balancí, en el poble, en la nit, assajant de dir coses en veu baixa.  Miquel Martí i Pol (Juliol 1957)