Mirades

Pinzellades de colors vius dibuixaven el cel de l'Alt Empordà al capvespre de divendres, comença el 2n cap de setmana de gener que s'acaba amb un cel ras i una forta tramuntana. Demà lluna plena i entrem a "La Setmana dels Barbuts"... En la tradició popular catalana hi ha tota una munió de sants posseïdors de llargues i espesses barbes que celebren la seva onomàstica en el decurs de la mateixa setmana. Per aquest motiu, la càustica popular ha batejat tal lapse de temps amb el nom de “La Setmana dels Barbuts”, la més freda de l'any.

Llum, color, jocs, rialles i alegria a la platja de Roses, mentre contemplàvem la primera posta de sol de 2025. Moments màgics!  

Que no falti mai un somriure ni un motiu per lluitar.  Bon Any Nou a tothom!  Salut, Pau i Moments feliços per recordar...

Que la joia de Nadal sigui present en cada instant de les vostres vides.  ELS NÚVOLS DE NADAL Els núvols de Nadal no sé què tenen que són manyacs: no posen gens de malicia al cel; pel blau puríssim dolçament s’estenen, a la llum de la posta suaus s’encenen i deixen veure algun estel. És una de les coses més alegres Veure entre núvols els estels brillar. Tenebres de Nadal no sou tenebres; més hi veig en vosaltres  que no en el dia clar. Ai, nit, que vas passant silenciosa; ai, núvols blancs que entre els estels correu; ai, llum que no ets enlloc, misteriosa; ai, portal de Betlem, que ets tot arreu...! Quan me vulgueu donar més alegria parleu-me dels Nadals ennuvolats, i em veureu com infant que somnia, que riu a lo que veu amb els ulls aclucats. Joan Maragall Poema inclòs a  Obres Completes . Barcelona: Selecta, 2 vol., 1960-1961.

Del matí al vespre el paisatge a l'Alt Empordà pot canviar molt i ahir ho va fer. Al matí una boira o boirina cobria la badia de Roses i amagava el Bisbe ajagut del Massís del Montgrí; més tard una mica de vent va escampar la boira i vam poder veure el Canigó emblanquinat. A la tarda a Roses vam gaudir d'una posta de sol ben acolorida. I finalment es va fer de nit, i la darrera lluna plena de l'any va il.luminar el cel.

Les fulles van caient... fulles grogues, vermelles, marrons i fulles seques que se les emporta el vent. I ja s'acosta Nadal...

M'agraden molt les postes de sol i feia tants dies que no en podia veure... dies de pluja i núvols. Avui la tramuntana s'ha emportat els núvols i per fi l’hem pogut veure. Les postes de sol em recorden "El Petit Príncep", d'Antoine de Saint-Exupéry,  quan parlant de les postes de sol, en el seu petit planeta, deia:   - "Un dia, vaig veure pondre's el sol quaranta-tres vegades!" I el cap d'una mica afegia:  - "Saps... quan estàs així de trist t'agraden les postes de sol..." El dia de les quaranta-tres vegades estaves així de trist, ¿doncs?  Però el petit príncep no va respondre..." I mentrestant, a Roses, els vaixells de pesca tornaven al port...