Mirades

Avui no és un dia qualsevol...  Helena, aprofita bé tots els moments de felicitat que tens a les teves mans,  atura-t'hi, gaudeix-ne... i que sigui PER MOLTS ANYS!  Recorda: Carpe Diem...

i 43 dies de confinament... EL TEMPS No més incerta de tan vehement la sorpresa amb què aculls la llum que esclata rera el mirall opac i els cortinatges angoixants i feixucs d'aquest llarg temps de prova. És així com la vida expressa el seu misteri i en referma la bellesa. L'entreteixit del temps no mostra cap fissura, flueix sempre, ineluctable. Tot és perfecte i just dins el seu àmbit. Miquel Martí i Pol Fotografia d'aquest matí des de Palau-Saverdera

Un llibre i una rosa, símbols de cultura i amor!  Trobaré a faltar les parades de llibres i roses,  però els llibres i les roses no faltaran. 

El cel de l'Empordà, des d'una finestra, durant el confinament...   10-04-2020  10-04-2020  14-04-2020  17-04-2020  17-04-2020 hora blava 08-04-2020 lluna plena

Admirant la bellesa efímera d'aquestes flors, molt petites,  que vaig poder fotografiar  diumenge prop de casa,   amagades sota la vegetació exuberant d'aquesta primavera. Petits moments que fan que el confinament sigui més de bon passar...

Records: Era l'11 de març, avui fa un mes, un dia radiant a Perpinyà,  a les terrasses i als carrers hi havia força gent  gaudint d'un dia tranquil i primaveral... Va ser l'última sortida abans del confinament...

Aquest matí, des de l'eixida de casa he pogut veure la 1a lluna plena d’aquesta primavera,  a poc a poc ha anat despareixent darrera els núvols.  És Semana Santa i continua el Confinament.  Més tard he vist, amb alegria, que les orenetes havien tornat al niu de casa.  És primavera! Malgrat el Covid-19 i el confinament. 

Ja no compto els dies de confinament... no es veu ningú enlloc, malgrat que és Semana Santa, una setmana tradicionalment de vacances.   Gairebé tothom es a casa i això ha generat un ambient difícil d'explicar,  sembla que fins i tot els animals s'adonen que està passant alguna cosa.  Els ocells s'apropen a la finestra o al balcó. Les orenetes ja han arribat en alguns llocs, però les que van fer el niu sota el voladís de la teulada de casa encara no han arribat.  És el moment de recordar el poema de Miquel Martí i Pol "PRIMAVERA", llàstima que aquesta és de "confinament". PRIMAVERA Heus ací: Una oreneta, la primera, ha arribat al poble.  I l'home que treballa al camp, i la noia que passa pel pont, i el vell que seu en un marge, fora vila, i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques tenen la sort de veure una mica de cel han sabut la notícia.  L'oreneta ha volat, una mica indecisa, ...

Experimentant amb oli i aigua, tot ajuda a passar aquests dies de confinament...