Contemplant la natura des de casa...





Ja no compto els dies de confinament... no es veu ningú enlloc, malgrat que és Semana Santa, una setmana tradicionalment de vacances.  
Gairebé tothom es a casa i això ha generat un ambient difícil d'explicar, sembla que fins i tot els animals s'adonen que està passant alguna cosa. Els ocells s'apropen a la finestra o al balcó.
Les orenetes ja han arribat en alguns llocs, però les que van fer el niu sota el voladís de la teulada de casa encara no han arribat. 
És el moment de recordar el poema de Miquel Martí i Pol "PRIMAVERA", llàstima que aquesta és de "confinament".

PRIMAVERA

Heus ací:
Una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble. 

I l'home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia. 

L'oreneta ha volat,
una mica indecisa,
ran mateix de l'aigua del riu,
s'ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s'ha perdut pels carrers en silenci. 

I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets de l'escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l'home que empeny un carretó pel carrer,
i l'home ho ha repetit qui sap les vegades
i n'ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda. Heus ací el que diu: 
La primavera ha arribat al poble. 
Miquel Martí i Pol



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Rovaniemi i un esquirol observador...

Escapades de Tardor...

Reine (Lofoten)