Cel rogent...




Són boniques les postes de Sol, però també em fan venir una certa tristor...
Potser aquest estiu encara més, ja que el "coronavirus" ha canviat les nostres vides. 
Tot i això, des de la finestra veig l'última llum de la tarda i 
els seus colors. Són moments màgics de silenci, mentres recordo un fragment
d'un poema de Miquel Martí i Pol : " No t'assenyalis fites: fes camí". 

i demà serà un altre dia... 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Rovaniemi i un esquirol observador...

Escapades de Tardor...

Reine (Lofoten)