12 i 13 de juny de 2018: Ja ha arribat el dia! Sortim de casa a les 05:00 del matí, en direcció a l'aeroport de Barcelona per embarcar, aquest matí, en un vol de Finnair en direcció a Hèlsinki, i després en un 2n vol de Hèlsinki a Rovaniemi, la capital de la Lapònia Finlandesa. Rovaniemi es troba a uns 825 km al nord de Hèlsinki. És la capital administrativa i el centre de comerç de la província més septentrional de Finlàndia (Lapònia). https://ca.wikipedia.org/wiki/Rovaniemi Arribem cansats del viatge, fa fresqueta 11º, però tenim ganes d'estirar les cames i, tot passejant, descobrir alguns racons d'aquesta bonica ciutat, com ara el pont Jätkänkynttilä, amb la seva flama eterna sobre el riu Kemijoki. L'endemà sortim ben d’hora de l’hotel per visitar "Santa Claus Village", la residència de Santa Claus situada a 8 km de la ciutat, i després continuar el viatge en direcció a Lakselv (regió de Finnmark - Noruega). https://ca.wikipedia.org/wiki/Finnmark
18 de juny de 2018. - Reine (Lofoten – Noruega) Les illes Lofoten són un paradís natural d'una bellesa extraordinària i encara que no hem tingut temps de visitar-les, com ens hauria agradat, sí que n'hem tingut prou per fer-nos-en una idea i per quedar-nos amb ganes de tornar-hi. Reine és un bonic poble de pescadors, amb el seu entorn de mar i muntanya, les seves cases de fusta vermelles arran d'aigua, algunes amb sostres d'herba... un lloc de somni! Es troba al comtat de Nordland (Noruega) a l'illa de Moskenes ø ya a l'arxipèlag de les Lofoten, més amunt del Cercle Polar Àrtic, uns 300 km al sud-oest de la ciutat d e Tromsø. Aquí el temps passa volant... quina recança haver de marxar, m'agradaria tant poder descobrir-ne tots els racons, no només de Reine, sinó també de molts altres poblets que no podrem visitar. No tinc gens de ganes de tornar a casa, queden tantes coses per descobrir! Aquest viatge, només ha sigut un petit "tast" del
14 de juny de 2018. - Arribem a Cap Nord (en noruec Nordkapp), per veure el Sol de Mitjanit. El seu penya-segat de 307 metres d'altitud domina l'oceà Glacial Àrtic i marca simbòlicament el punt més septentrional d'Europa, al nord de l'illa de Mageroya. El cel està força ennuvolat i hi ha molta gent, la temperatura és de 14ºC amb un lleuger vent del nord. Ens preocupa pensar que potser no el podrem veure, el Sol de mitjanit, però el lloc, la llum i el moment ja són màgics. Anem a sopar, esperant l'hora. El restaurant forma part d'un complex turístic, modern, en part soterrani, amb sala de projeccions, botiges de "souvenirs", entre altres. És molt bonic amb vistes al mar de Barents i el menú és excel.lent. Ja és Mitjanit, els núvols encara són presents, només hi ha una franja sense núvols a l'horitzó, el Sol ens ha deixat un cel ataronjat, i nosaltres esperant que passi sota els núvols. Som conscients que el Sol tornarà a pujar abans d'a
La serra de l'Albera: Col de l'Ullat, camí del Puig Neulós 8-11-2015. Santa Fe del Montseny 14-11-2013. La fageda canvia de color i les fulles comencen a caure... "Ballen danses estranyes cap a cap de la branca. La més vella es desprèn i del ball queda franca; Pot rodar per la terra rondinant tant com vol. És el vent qui les dora? És el sol qui les mou?" del poema "Les Fulles" de Joana Raspall
Comentaris