Mirades

Ahir vespre, poder contemplar des de la finestra el lent descens del sol, sortint de darrere un núvol fins que es va amagar darrere el Canigó, va representar, per mi, uns moments màgics. La llum de la posta de sol i del capvespre és d'una gran bellesa i cada dia és diferent i única... Un altre dia d'agost que s'acaba...  "Pels vidres del ponent encrespat, la llum esclata. Fa so d'eixut el fosc timbal del temps." Miquel Martí i Pol (del 1r llibre de Bloomsbury 1980-1981)

La xafogor ha donat la benvinguda al mes d'agost, continua la calor i també la sequera. Tot i això, encara queden algunes flors al jardí de casa... i una Mantis religiosa que m'ha vingut a veure el vespre mentre regava... "No somniem passats que el vent s'ha emportat. Una flor d'avui es marceix just a l'endemà. Cal que neixin flors a cada instant." de la cançó de Lluís Llach "Cal que neixin flors a cada instant"

Ahir vespre els tons vermellosos i ataronjats tenyien el cel de l'Alt Empordà fins que el sol es va amagar darrere el Canigó. Els dies són llargs, les nits curtes i fa tanta calor... però, per mi, els moments de la posta o de la sortida de sol són màgics. El color i la placidesa d'aquest capvespre m'aporten força energia positiva. Demà serà un altre dia... esperem que sigui menys xafogós, sigui com sigui serà uns minuts més curt.

Ahir vespre vaig poder contemplar i gaudir de la primera lluna plena d’aquest estiu, que va sortir just a la carena de la serra de Verdera, d'un color entre groc i rogenc... una superlluna a causa de la proximitat amb el seu perigeu, és a dir, en el seu punt més proper a la Terra.  La meva fascinació per la lluna, continua vigent...

Aquest matí a les 11:14 ha començat oficialment l'estiu, encara que ja fa molts dies que tenim una onada de calor. Avui és el dia més llarg de l'any i, a partir d'aquest moment, els dies s'aniran escurçant fins a arribar a la nit més llarga del solstici d'hivern, prop del 21 de desembre. Bon solstici d'estiu i Bona Revetlla de St. Joan a tothom! "En solitud, però no solitaris,  reconduïm la vida amb la certesa  que cap esforç no cau en terra eixorca.  Dia vindrà que algú beurà a mans plenes  l’aigua de llum que brolli de les pedres  d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres." del poema "Solstici" de Miquel Martí i Pol

Una Papallona Reina (Papilio macaon) Aquest matí, ben d'hora, volia regar les plantes abans que sortís el Sol, però he començat per tallar una mata de fonoll molt alta que hi havia prop de les flors, i quina sorpresa... entre el fonoll hi havia aquesta papallona que se m'ha posat a la mà, tranquil·la sense moure's... El delicat tremolor de les seves ales a la meva mà, m'ha fet molta il·lusió, no m'havia passat mai... i no m'atrevia a tocar-la, les papallones tenen les ales tan delicades... així que l'he posada al cim d'una flor de lantana que hi havia ben a prop, s'ha quedat allà tranquil·la i he anat a buscar la càmera.  Al cap d'una estoneta, ha començat a moure les ales i a canviar de flor... s'ha deixat fotografiar mirant-me molt tranquil·lament, però quan el sol ha vingut a escalfar-li les ales, m'ha dit... "bye-bye" i ha marxat volant.  M'ha alegrat el dia! Ah, cap al migdia l'he tornada a veure volar pel jardí... ...

Agapanthus (Lliri africà)  Macro 105mm; F/2,8; 1/180s; ISO 200 Macro 105mm; F/5,6; 1/250s; ISO 100 Macro: 105mm; F/2,8; 1/180s; Iso 200 Macro: 105mm; F/8,0; 1/125s; Iso 200 " El blau és el to ideal per a expressar confiança i sinceritat.  És estimulant i convida a la conversa.  És símbol de fidelitat, esperança i fe.  S'associa amb el sabor dolç."  Probablement per tot això m'agrada tant aquest lliri africà blau... Veure l'enllaç: Simbologia dels colors :  https://ca.wikipedia.org/wiki/Simbologia_dels_colors